divendres, 29 de juliol del 2011

Refugi d'Estós

El cami comença sortint d'un parking improvisat poc abans de l'embassament d'Estós. Té un blau profund tacat de maragda aquest embassament. Un blau que posa un esglai al fons dels ulls. Un blau de misteriosa bellesa.
La pujada es monòtona i poc interessant fins que travesses la palanca d'Aiguacari. A partir d'alli comença un bosquet de boixos i nogueres que es despengen cap al barranc al fons del qual corre un rierol tumultuós i sonor. El perfum dels boixos a mig matí no és tan dens con al cap vespre, pero és agradable. La remor de l'aigua al fons del barranc ens acompanya sense fer nosa.

Més endavant apareixen els fatjos, senyorivols i apretats a costat del camí. Un bosc de fatjos està fet d'ombres petites que es multipliquen infinitament.i aconsegueixen resguardar-te del sol aclaparador de mig dia.
Després de quasi una mitja hora pujant arribem a la cabana de Santa Ana. A patir d'aqui el cami planeja en una vall oberta coronada al fons per les carenes de cims que passen dels 3000m.; cims que habitualment  conserven la neu  fins a l'estiu pero que aquest any l'han perduda.


Seguim avançant i ja no queden fatjos. Els abets els han guanyat la partida. Trobem una font. L'aigua raja fina sobre un tronc obert posat com a receptacle. L'aigua és fresca, quasi freda. Un bon habituallament.
Continuem pujant i arribem a una cruilla. A la dreta refugi d'Estos. A l'esquerra Batisielles. Seguim a la dreta per un bonic camí ombrejat. S'agraeix un estona de caminar per plà però poc després torna a pujar, fins que arribem a la Cascada de les Gorges Galantes. Som a una alçaria considerable sobre el fons de la vall per on discorre el riu d'aigues manses.

Veiem el Perdiguero a la dreta, al mig el portillon d'O i a l'esquera el pic del mateix nom.Poc despres passem per una explanada on hi ha una cabana de pastor - la cabana del Turmo-. Travessem el riu per una palanca.


 A partir d'ara i fins el refugi el cami corre a la dreta del riu, entre prats florits i bosc d'abets. El darrer tram es una pujada costaruda pero bonica en mig de camps de flors, sobre tot iris. L'aigua ara va quedant al fons de la vall. Quasi al final del cami un grup de caballs que juguen i s'acaronen.








Al refugi seiem i bebem. Sentim parlar als caminants. Aviat iniciem la tornada pel camí de Batisielles. Ja ho varem fer l'any passat i trobem fàcilment la palanca que travesa el rierol. A partir d'aqui torna la pujada sota un sol inclement de mig dia. Afortunadament el cami s'endinsa aviat  en un altre bosc d'abets per on puja i baixa serpentejant durant mes de mitja hora. Despres travessem novament prats florits regats per rierols que surten de deus petites. Es un paratge molt silenciós i solitari. Corpren.  No ens creuem practicament amb ningú. Se sent l'aroma de les herbes boscanes i dels troncs dels avets.



Quan ja comencem a atipar-nos de tant pujar i baixar, s'inicia el descens que ens porta a un prat ple de mosques. Despres la baixada definitiva cap a Batisielles per un caminet que sembla precipitar-se esvalotat entre mig dels fatjos. A l'ibonet de Batisielles trobem grups de gent. Els deixem enrera per continuar baixant sense treva fins al cami que porta a l'embassament blau maragda.i al cotxe.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada