Cerler

Un mati mig emboirat després de la tempesta d'ahir.  Decidim fer una excursioneta curta fins a Cerler.  El camí s'inicia a la carretera que surt de Benasque cap Anciles. Es una carretereta plana amb petits revolts vorejats de pollancres. Es curta, tranquila i la gent de Benasque  hi passeja del mati a la nit.

Quan arribem a Anciles agafem el primer carrer que surt a l'esquerra. Després d'un curt trajecte dins del poble el camí enfila cap el cementiri. Un cementiri encerclat per una tanca de pedra i amb una portA tancada a pany i clau

Passant davant del Cementiri el camí  empedrat gira a l'esquerra i comença a pujar. La senda es estreta i ombrejada per piles d'arbres i arbusts diferents .Hi ha tanta ombra que les pedres s' han omplert de molses d'un verd brillant i entre mig del sotabosc creixen bolets de tota mena.




Parlem amb un noi que porta un cistell ple de rosinyols i ceps. Ens diu que es del poble i que aquest es un temps bo pels bolets. El fet es que les pluges del darrer mes han afavorit la creixença. Altres anys no n'havien vist tants. Aconseguim algun rossinyol.

La pujada es progressiva i soportable. El caminet esta ple de revolts però hi han tantes flors a les voreres que ni te'en adones de l'esforç : conillets, margarides, orenga, i d'altres flors que no reconec de colors brillants, roses, grogs.......

Després de 1/2 hora de pujar sense parar el camí planeja. Travessa un rierol i després s'integra en un bosquet de bedolls.  La remor de l'aigua, imparable ens diu que aprop hi ha una cursa d' aigua mes important. El sotabosc esta impregnat         d' aigua , no parem de trepitjar fang. Les molses voregen els senders i esquitxen de verd brillant les taques de sol.

A partir del rierol queda poca pendent i fins i tot hi troços que el cami planeja , fins quasi be dalt de tot que torna a enfilar-se una mica

Finalment arribem a l'estacio d'esqui. Hi ha un control que espera els corredors  de la mitja marató . Els deixem enrera i comencem el descens cap a Benasque

La pleta de la Ball

L'any passat varem intentar arribar-hi però no ho varem conseguir. Entre altres raons pel mal temps
Per això aquest any ho he provat de nou ,però canviant el camí inicial. Hem partit del monestir de Guayente que esta just sota mateix de Grist,
Començant a caminar per un sender pedregos que surt just a la dreta del monestir i s'enfila lentament entre mig d'un bosquet de boixos , surts aviat a una esplanada de matolls baixets. Després torna a enfilar-se i va alternant fases de pla i de pujada fins que arribes a una nova vall , mes alta i plena de pi abet. Aquí el camí discorre per damunt de tarteres domesticades que escampen les seves pedretes muntanya avall.. Mes que camí es un corriol estret però agradable.
Al final de la pujada el camí s'integra en un bosc espès de pins abats, en direcció a ponent. Aviat escoltem la remor continua de l'aigua que discorre al fons del barranc, a la dreta del camí. El llit del riu esta tan al fons del barranc que no el veiem fins molt mes enllà.
Trobem una font a l'esquerra del camí. L'aigua es fresca i ferruginosa. Totes les roques que sobresurten del sotabosc son d'un marron rogenc a causa del ferro que contenen.fins i tot les del llit del riu criden l'atencio pel color oxidat

La remor de l'aigua en els rius i els torrents de montanya es ben curiosa. A voltes sembla un bram, una lament greu, a voltes una cançó , a voltes un murmuri. En els saltants, desesperada entre les pedres cantalludes sembla queixar-se

El camí, ara ombrejat tota l'estona, dibuixa petits revolts i serpenteja per entre mig de prats florits que s'obren sense recança a la llum descarada del sol de juliol. En un dels prats veiem un roser salvatge amb les flors de cinc pètals de color rosa palid .

També hi han gerderes sense fruit, iris, cigrons de muntanya i ortigues. Passem amb cura per no lesionar-nos



Finalment arribem al rierol que baixa ferestec i salta embogit sobre les pedre perquè la llera es estreta i poc fonda. Sortosament hi un una palanca per travessar-lo

Després el camí s'interna novament en un bosc de pins abets i puja serpentejant fins a una mena de pleta on trobem una cabana de pastor. L'any passat no varem passar d'aqui. Enguany com que el temps es bo i estem mes engrescats continuem pujant fins accedir a la pleta següent que ja es la de la Ball

El paissatge que con templem es seré i bellíssim. Una gran planuria inundada d'aigua transparent , a troços verdosa a troços sorrenca. A ambdos costats d'aquesta mena de riu plàcid s'eleven les pendents rocoses cobertes en part pels abets

Travessem el riu i les botes els mitjons i fins i tot els pantalons em queden empapats. Cal esperar que s'assequin pero no hi ha manera