Un mati de juny dora, molt dora, amb el cel clar i l'aire quasi fred, varem empendre cami cap a Berga per anar a fer la Gallina pelada. Es una muntanya que vista des del coll sembla realment el cul d'una gallina que han desplumat. Soposo que dir-li "el cul pelat de la gallina" no quedava massa bé.
Hem deixat el cotxe al pla de la creu de Fumanya, que es a la carretera que va al poble de Peguera. Comencem a caminar per una pista bastant plana i a menys de 100 metres surt un caminet a ma dreta que desseguit s'enfila entre mig d'un bonic bosc de pi roig. El cami está ben traçat pero es molt rocós i molt pendent. Malgrat aixó es puja bé perque els arbres fan una ombra agradble. Com que es un bosc espes la visió del paissatge es molt limitada .Quan s'acaba el bosc la visió s'amplia. Comença un paisastge desolat amb la terra coberta de matolls petits i pedres blanquinoses. De tant en tant, molt de tant en tant hi han floretes minuscules de color blau. Pero si mires enrera veus les carenes que s'allunyan del prepirineu blavoses i ondulades , les arbredes d'un verd fosc dens que van quedant als teus peus i els nuvols blanquinosos que enteranyinen el cel del mati
despres de 1 h de pujar sense treva arribem al coll. Fa molt vent i dona una certa sensació de fret malgrat que som al juny. Comencem a caminar per un terreny mes planer que fins i tot fa una mica de baixada fins que s'arriba al refugi. A partir d'alli es tornar a pujar pero mes suaument fins al cim. Està tan ple de gent que algu mes acaba sortint a la foto. La vista es magnífica i ens entretenim una estona contemplant-la
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada