Un mati de juny dora, molt dora, amb el cel clar i l'aire quasi fred, varem empendre cami cap a Berga per anar a fer la Gallina pelada. Es una muntanya que vista des del coll sembla realment el cul d'una gallina que han desplumat. Soposo que dir-li "el cul pelat de la gallina" no quedava massa bé.
Hem deixat el cotxe al pla de la creu de Fumanya, que es a la carretera que va al poble de Peguera. Comencem a caminar per una pista bastant plana i a menys de 100 metres surt un caminet a ma dreta que desseguit s'enfila entre mig d'un bonic bosc de pi roig. El cami está ben traçat pero es molt rocós i molt pendent. Malgrat aixó es puja bé perque els arbres fan una ombra agradble. Com que es un bosc espes la visió del paissatge es molt limitada .
Quan s'acaba el bosc la visió s'amplia. Comença un paisastge desolat amb la terra coberta de matolls petits i pedres blanquinoses. De tant en tant, molt de tant en tant hi han floretes minuscules de color blau. Pero si mires enrera veus les carenes que s'allunyan del prepirineu blavoses i ondulades , les arbredes d'un verd fosc dens que van quedant als teus peus i els nuvols blanquinosos que enteranyinen el cel del mati
despres de 1 h de pujar sense treva arribem al coll. Fa molt vent i dona una certa sensació de fret malgrat que som al juny. Comencem a caminar per un terreny mes planer que fins i tot fa una mica de baixada fins que s'arriba al refugi. A partir d'alli es tornar a pujar pero mes suaument fins al cim. Està tan ple de gent que algu mes acaba sortint a la foto. La vista es magnífica i ens entretenim una estona contemplant-la