Quan arribem a Anciles agafem el primer carrer que surt a l'esquerra. Després d'un curt trajecte dins del poble el camí enfila cap el cementiri. Un cementiri encerclat per una tanca de pedra i amb una portA tancada a pany i clau
Passant davant del Cementiri el camí empedrat gira a l'esquerra i comença a pujar. La senda es estreta i ombrejada per piles d'arbres i arbusts diferents .Hi ha tanta ombra que les pedres s' han omplert de molses d'un verd brillant i entre mig del sotabosc creixen bolets de tota mena.Parlem amb un noi que porta un cistell ple de rosinyols i ceps. Ens diu que es del poble i que aquest es un temps bo pels bolets. El fet es que les pluges del darrer mes han afavorit la creixença. Altres anys no n'havien vist tants. Aconseguim algun rossinyol.
La pujada es progressiva i soportable. El caminet esta ple de revolts però hi han tantes flors a les voreres que ni te'en adones de l'esforç : conillets, margarides, orenga, i d'altres flors que no reconec de colors brillants, roses, grogs.......
Després de 1/2 hora de pujar sense parar el camí planeja. Travessa un rierol i després s'integra en un bosquet de bedolls. La remor de l'aigua, imparable ens diu que aprop hi ha una cursa d' aigua mes important. El sotabosc esta impregnat d' aigua , no parem de trepitjar fang. Les molses voregen els senders i esquitxen de verd brillant les taques de sol.A partir del rierol queda poca pendent i fins i tot hi troços que el cami planeja , fins quasi be dalt de tot que torna a enfilar-se una mica
Finalment arribem a l'estacio d'esqui. Hi ha un control que espera els corredors de la mitja marató . Els deixem enrera i comencem el descens cap a Benasque
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada